Capítol 51 x T2 - El flow i al festa (el podcast al divà)

Solano & Tur

Després de dos dies sense dormir Joan ha pogut escoltat els 50 programes previs de Solano i Tur per

posar el podcast al divà. Des de la crítica constructiva volen saber com trobar el 'flow' que apareix de tant

en tant entre ells. La fluidesa la defineixen com aquells moments on et deixes portar sense importar el que

estàs fent i només gaudeixes. I amb eixe plantejament proposen la festa com a tema transversal del

programa.

Ximo creu que ja han arribat a un moment on poden donar consells sobre com fer un podcast per a què

triomfe. Ximo fa un llistat de dues coses i se n'oblida de la segona. La conclusió és que el podcast és

perillós per als xiquets.

Comencen a parlar de la festa i el primer que li ve al Ximo és un Renaul 5 Copa i la ruta del 'abadejo'.

Joan es capaç de referenciar programa i minut de tot el que han dit ens els 50 programes anteriors. I una

de les coses que fa és parlar de la pel·lícula Druk i la influència de l'alcohol en les nostres vides. I la

pregunta és: una festa sense alcohol és una festa? I Ximo parla de la Cola Cortals una beguda d'allà dalt.

Allò primer que fan després de la incursió del Copa és viatjar als origens de la festa. Passem del peleolótic

al neolític. I analitzen l'inici de l'oci a les coves del paleolític. Ximo no es creu res i aprofita per contar

quan va fer de xaman Joan es proposa com a repte d'enguany ara que ja tots s'han oblidat dels seus

proposits treure-lo dels seu escepticisme cada vegada més penetrant.

Amb tot això, la gran pregunta és: en quina festa t'haguera agradat estar després d'un gran esdeveniment

històric i Ximo diu que en l'ofrena de flors del 76.

Perden el 'flow' parlant de la festa i trobem de veure com trobar-lo analitzant quin és el ritme del podcast.

I això és allò al que aspira un actor, ser no estar. La història de Laurence Oliver ho explica mentre parlen

d'Omar Sharif i que vivia al costat d'un dels sogres de Joan a París. La il·luminació de la que parla Oliver,

Joan l'ha sentida fent el podcast. Per això, li pregunta a Ximo si se'l pot considerar actor.

Dels actors del nostre país, Ximo creu que Toni Cantó és el que ha arribat al Nirvana. Albert Rivera té el

seu moment després que l'hagen acomiadat del despatx d'advocats.

Sense saber molt bé com passen a fer l'analisi de les eleccions de Castellà Lleó. Resulta que hi ha vora 10

partits nacionalistes i independentistes de Castellà Lleó.

Joan ja que no està al grup de wasahap dels amics decideix parlar-los pel podcast per rememorar la

decadència de la seua última festa. I Ximo conta el dia exacte en què es va fer major. I l'hora.

I entre festa i festa acaben parlant de les experiències de Ximo en el carnestoltes de Venècia i de Joan en

Nothing Hill, pel camí es claven amb el de Vinaròs i les gaiates de Castelló.

D'alguna manera relacionen el carnestoltes de Nothing Hill amb el Palau de Versalles.

Recomanen fer un viatge a Londres i acaben enviant a fer la mà a les gaiates, però sense acritud i molt

poquet.

--- Support this podcast: https://podcasters.spotify.com/pod/show/solanoitur/support