¿La clase social, es una identidad o una forma de polaridad social?

Devenir

La Virreina Centre de la Imatge La classe social, és una identitat o una forma de polaritat social? Aquesta sessió s’articula a partir del debat sobre com pensem la classe social i, més concretament, sobre si la classe és una identitat o no ho és. Una primera posició sosté que, com que la classe ha estat considerada com una identitat, ha estat tractada primordialment com un fenomen merament cultural. Això ha reduït la capacitat d’analitzar-la com un fenomen social, com una forma de relació social, que dona compte de gran part de la conformació dels fenòmens culturals, econòmics i socials de la nostra contemporaneïtat. Una segona posició considera que avui dia la totalitat social ja no pot ser compresa des de la perspectiva obrera; el seu sentit operatiu ha desaparegut. Una cosa és que la classe continuï tenint una funció explicativa i una altra que funcioni com a eix d’identitat, com a punt d’ancoratge per a la mobilització política. La classe no pot ser un concepte preconcebut amb el qual donar compte de tot antagonisme. Xavier Domènech és historiador, professor d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (UAB). Ha treballat sobre els moviments socials i els processos de canvi polític durant la dictadura i la democràcia, les cultures populars, els processos de construcció de la memòria històrica i la diversitat nacional a Espanya. Entre les seves principals obres destaquen Lucha de clases, franquismo y democracia. Obreros y empresarios (1939 – 1979) (Akal, 2022), Un haz de naciones. El Estado y la plurinacionalidad en España (1830 – 2017) (Península, 2020), Hegemonías. Crisis, movimientos de resistencia y procesos políticos(Akal, 2014). Antonio Gómez Villar és professor de filosofia a la Universitat de Barcelona (UB), codirector del Festival de Filosofia Barcelona Pensa i membre de l’Institut d’Estudis Culturals i Canvi Social (IECCS). Les seves principals línies de recerca tenen a veure amb les maneres en què s’ha redefinit el camp conceptual de classe atenent la transformació de les subjectivitats i les noves relacions culturals i polítiques, així com amb l’anàlisi dels repertoris d’acció col·lectiva des d’una perspectiva antagonista. És autor de llibres com Los olvidados. Ficción de un proletariado reaccionario (Bellaterra, 2022) i Ernesto Laclau y Chantal Mouffe: hegemonía y populismo (Gedisa, 2021), i editor dels llibres Maradona, un mito plebeyo(Ned, 2021) i Working Dead. Escenarios del postrabajo (La Virreina, 2019), amb María Ruido i Marta Echaves.